Paradigma de l'aigua freda

Un grup de científics va tancar a cinc micos en una gàbia, al centre i van col·locar una escala i, al damunt d'ella, un munt de plàtans. Quan un dels micos pujava l'escala per agafar els plàtans els científics llançaven un raig d'aigua freda sobre els que es quedaven a terra.

Passat algun temps, els micos van aprendre la relació entre l'escala i l'aigua, de manera que quan un mico anava a pujar l'escala, els altres l'apallissaven. Després d'haver repetit diverses vegades l'experiència, cap mico gosava pujar l'escala, malgrat la temptació dels plàtans.

Llavors, els científics van substituir un dels micos per un altre de nou. El primer que va fer el mico novell res més veure els plàtans va ser pujar l'escala. Els altres, ràpidament, el van fer baixar i el va apallissar abans que els llancessin aigua freda sobre ells. Després d'algunes pallisses, el nou integrant del grup mai més va pujar per l'escala.

Un segon mico va ser substituït, i va passar el mateix amb el que va entrar en el seu lloc. El primer substituït va participar amb especial entusiasme en la pallissa al nou.

Un tercer va ser canviat, i es va repetir el succés.

El quart, i finalment el cinquè dels micos originals van ser substituïts també per altres de nous.

Els científics es van quedar amb un grup de cinc micos que, tot i no haver rebut mai una dutxa d'aigua freda, continuaven apallissant a aquell que intentava arribar fins als plàtans.

Si fos possible preguntar a algun d'ells per què pegaven amb tantes ganes al que pujava a pels plàtans, amb certesa aquesta seria la resposta:

«No ho sé. Aquí, les coses sempre s'han fet així »

Discurs Steve Jobs en la cerimònia de graduació a la Universitat d'Stanford el 12·06·2005

Hooola!

Us deixo un nou discurs per a qui pugui interessar.


Com a comentari hi ha el text íntegre del discurs.

Salut,
Josep Antoni

Discurs Barack H. Obama en la Convenció Demòcrata a Illinois el 2004

Hola!

No podré venir a classe perquè estic malalta, però us envio el discurs que he triat.


Iris

Discurs de Pau Casals a les Nacions Unides el 24·10·1971

Hola a totes i tots,

Aquest és el discurs que he triat per analitzar

"Aquest és l'honor més gran de la meva vida.
La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.
A més, jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya."

Salut,
Josep Antoni

Steve Jobs presenta l'anunci "1984"

Hola a tots,
Penjo aquest discurs que es el que he escollit per a analitzar.

Salutacions,
Marc